BARCELONA - PENDENT DE CONFIRMACIÓ -
MONTBLANC - 27, 28 i 29 / MAIG'21
×

L’origen de la paraula “jazz”

20 Abril, 2020

Existeixen moltes teories i no pocs mites sobre l’origen de la paraula “jazz”. La qüestió ha generat tant d’interès als Estats Units que a l’any 2000 la Societat Americana de Dialectologia la va triar com a Paraula del Segle Vint. S’ha especulat que era el nom d’un esclau ballador (Jasper) de Nova Orleans o el d’un bateria del Mississippí (Charles “Chas” Washington) del segle XIX. A la sèrie documental Jazz: la Història, dirigida per Ken Burns i emesa per primera vegada el 2001, se suggereix que jazz, o jass, era una abreviació de jasmine (gessamí), en al·lusió al perfum que (sempre segons l’esmentada sèrie) es posaven les prostitutes de Nova Orleans. És una teoria molt poc creïble ja que el mot no va néixer a la ciutat meridional tan estretament associada amb aquest gènere musical sinó a Califòrnia, a més de 3.000 quilòmetres de distància, i no es feia servir a l’àmbit de la música sinó al de l’esport, concretament el beisbol.

Amb tota probabilitat, la paraula es deriva del mot argòtic “jasm”, el qual originalment tenia el significat d’energia, vitalitat o tremp, i l’ús del qual es remunta al 1860, segons l’Oxford English Dictionary. Aquest mot es va convertir en un terme argòtic de la comunitat blanca de la Costa Oest dels Estats Units al 1912, aproximadament. El primer exemple documentat del seu ús és un article publicat el 2 d’abril de 1912 al diari Los Angeles Times, que porta de títol “Ben’s Jazz Curve” (“La corba de jazz d’en Ben”, referint-se a una manera de llançar la pilota amb efecte) i en el qual el llançador Ben Henderson explica el següent: “Tinc una corba nova aquest any, i en llençaré un parell demà. Jo en dic la pilota jazz perquè va amb efecte i no hi pots fer res”.

Tres anys més tard, a l’any 1915, la paraula jazz ja es feia servir a la premsa de Chicago com a nom d’un nou estil de música. Inicialment, s’escrivia de diferents maneres, com sol passar amb els mots nous, sobretot els argòtics, que triguen a tenir una grafia estàndard. Aquest fet queda patent a la publicitat que va fer el segell Victor Records de la primera gravació de l’Original Dixieland Jass Band (generalment considerat el primer disc de jazz), a l’any 1917: “Escriguis Jass, Jas, Jaz o Jazz, res no pot espatllar una banda de Jass! (Noteu el doble “S”, que més tard esdevindria un doble “Z”.)

Segons gairebé tots els primers músics de jazz de Nova Orleans, la paraula “jazz” no es feia servir a la seva ciutat en aquella època. No tenien cap nom definit per a la seva innovació musical, que consistia a afegir elements improvisats al ragtime, sinó que es referien simplement a “la seva versió del ragtime”. Sidney Bechet (n. 1897), Duke Ellington (n. 1899), Max Roach (n. 1924) i altres figures mítiques del jazz tenien raó quan afirmaven que qui va batejar aquesta nova música no van ser els seus creadors, els músics negres, sinó uns homes blancs. Com va dir el llegendari Miles Davis, que mai no es va mossegar la llengua, “Com és que Colom va descobrir Amèrica si els indis ja hi eren?
Però què és, això, sinó una bajanada dels blancs?”.

També val a dir que als anys vint del segle passat, el públic en general als Estats Units utilitzava la paraula jazz com a terme paraigües que abastava tota mena de músiques ballables, algunes de les quals no podrien considerar-se com a jazz avui dia. Alguns músics han fet campanya per a canviar el nom, suggerint alternatives com ara la “música clàssica d’Amèrica” o la “música americana negra”, però mai no hi ha hagut cap consens en aquest sentit. Aquesta música ha experimentat tantes transformacions al llarg de la seva història que el debat sobre el seu nom ja no té sentit. El mateix Miles Davis va reinventar el jazz cinc o sis vegades, sent autor d’alguns dels enregistraments més
innovadors de la història del gènere, com ara Birth of the Cool (1957) i Bitches Brew (1970). Aquests dos discs són inconfusiblement discs de Miles Davis. Transmeten de forma poderosa la seva personalitat musical. Tanmateix, semblen vinguts de dos planetes diferents. El jazz és així.

L’expressió “corba de jazz” del llançador Ben Henderson va tenir una vida curta però no cal ser un incondicional del beisbol per a conèixer l’expressió “throw a curveball” (“llançar una bola corba”), una bola que presenta un repte inesperat al batedor, que té una trajectòria difícil de predir. El jazz té això. Encara avui, després de més d’un segle, no sabem cap a on anirà ni com, però una cosa és segura: el viatge, com sempre, serà apassionant.

Dave Evans – Barcelona, feb 2020

Referències:
Los Angeles Times : enllaç
Wbgo FM : enllaç
Wikipedia: enllaç
Ken Burns: Jazz (documental): Video  Video 2
Miles Davis: Birth of the Cool (documental disponible a Netflix): Video
Miles Davis: Move (de Birth of the Cool, 1957): Video
Miles Davis: Spanish Key (de Bitches Brew, 1970): Video

  • Categories