Natàlia Miró do Nascimento (Barcelona, 1979) crea el seu alterego de cantautora com a Namina després de construir cançons des dels tretze anys i portar dues dècades als escenaris explorant noves sonoritats i lletres. Va trobar la primera identitat musical al disc Orlando (Segell Microscopi, 2014), es va encendre i propagar a Ígnia (Segell Microscopi, 2016) i ara convoca nous aires en el seu tercer disc, Ens endurem el vent, amb esperit d’evocació i de resistència.

Namina bateja la seva creació ‘música d’autora’ perquè no es fixa ni en un gènere musical en concret ni es deixa posar cotilles. Musica i canta “Dictat”, poema d’Enric Casasses els primers versos del qual diuen: ‘la mort m’ha dit callant, callant a crits: tens un país ben teu, és fosc i fondo i crema com la nit i bufen vents de neu’. Ens endurem el vent també beu de l’aprenentatge en un altre projecte paral·lel recent de la cantautora, Maleïdes les guerres, que comparteix amb l’actriu Lali Barenys i el músics Carles Beltrán, i que li ha fet prioritzar el compromís en la creació de noves cançons, com “La revolta”.